domingo, 3 de enero de 2010

Francisco Maroto i Josep Maria Alomà


La dependència de l’Espanya republicana de l’ ajuda de la Unió Soviètica tindrà manifestacions en tots els àmbits: militars, econòmics, polítics i culturals. El creixement exponencial que experimentaran tan el PCE com el PSUC, i la influència que exercirà l’ estalinisme en determinats sectors del PSOE, provocaran l’ enrariment de les relacions entre les diferents forces que engloba l’ antifeixisme.


El clima de tensió augmenta quan el 18 de febrer és detingut i condemnat a mort el líder llibertari Francisco Maroto del Ojo, per haver criticat en un míting de la CNT al governador d’Almeria, el militant del PSOE Gabriel Morón Díaz. L’acusació és per “sedició militar”.

Posteriorment la codemna a mort seria anul•lada.


Romangué empresonat al vaixell-presó “Jaime I” al port d’ Almeria i posteriorment fou traslladat a la presó de Baza.


El líders cenetistes varen fer tot el possible per alliberar Francisco Maroto, i foren secundats per nombroses persones doncs Maroto era molt popular a Andalusia, i el seu injust empresonament provocà una gran indignació popular.

Josep Alomà fou mobilitzat el 22 de setembre de 1937 i destinat a la Companyia Colombòfila de Baza (Granada), a l’ Estat Major d’Andalusia (Exèrcit del Sud). El març de 1938 seria ascendit a Comissari de Batalló (comandant).

El març de 1938 Francisco Maroto és rehabilitat.

Després d’ oposar-se al cop d’ Estat de Negrín el març de 1939, que pretenia deixar tot el poder en mans del PCE-PSUC i dels socialistes negrinistes (és a dir, en mans dels estalinistes), i amb la guerra ja perduda, Maroto i Alomà es desplacen a la ciutat d’Alacant, al port de la qual es produeix la major concentració de la història: més de 15.000 persones que intentaven fugir de la repressió feixista.


L' aviació fexista bombardeja Alacant el 25 de març de 1939

Els líders del PSOE i del PCE fugeixen a Algèria en avió i molts militants d’aquests partits (2.638 en total) s’escapen a Orà en l’ últim vaixell: l’ Stanbrook.

Les tropes mercenàries italianes comanades pel general Gambara entren a la ciutat el 30 de març. La guerra acaba l’ 1 d’ abril.


Port d' Alacant, 30 de març de 1939


Alomà i Maroto són conduïts per la força a l’estació de ferrocarril i des d’ allí traslladats en vagons de mercaderies al Campo de los Almendros.

La dona de Maroto i la d’ Alomà (Ángeles Canelo, amb una filla de mesos als braços) són conduïdes al local del cinema Ideal d’ Alacant, habilitat com a presó de dones i nens. Patiran enormement per poder accedir al racionament doncs els falangistes robaven els queviures i intimidaven constantment a les familiars dels combatents de l’ exèrcit republicà.

Després de mesos de supervivència al Campo de Albatera, Alomà serà traslladat al camp de concentració de Porta-Coeli (Burjassot) i finament reclòs a la presó de “Pilatos” de Tarragona. Serà condemant a mort per “rebelión militar”.

Maroto serà salvatgement torturat per falangistes i condemnat a mort per “rebelión militar” i afusellat el 12 de juliol de 1940.


No hay comentarios:

Publicar un comentario