domingo, 3 de enero de 2010

Francisco Maroto

Alomà i altres presos a Albatera

Francisco Maroto fou un anarquista nascut el 15 de març de 1906 a Guadix (Granada), afusellat pels franquistes el 12 de juliol de 1940, després de ser torturat salvatgement per falangistes.

A l’ adveniment de la República ja era un reconegut militant del Ram de la Fusta de la CNT. Ebanista de professió, participà en diferents mítings a Madrid amb M. Pérez. El setembre de 1932 representà als sindicats de Granada al congrès celebrat a Sevilla, i el 1936, al de Saragossa representà el sindicat de la fusta d’ Alacant.

Ja iniciada la guerra, la seva figura adquirí un notable relleu: encapçalà la columna de milícies batejada amb el seu nom i després la 137 Brigada Mixta on intervení en la recconquesta de Granada i de Màlaga.

S’ enfrontà a comunistes i socialistes, i molt especialment al governador socialista d’Almeria, Gabriel Morón.


Després del míting de la CNT del 18 de febrer de 1937 on criticà les pràctiques de Morón fou detingut per “sedición militar” i acusat de “provocador feixista”.

Des de la premsa marxista s’ exigí la condemna a mort de Maroto.


"Viva la URSS", a la Puerta de Alcalá, Madrid

El socialista Morón exposava a la premsa la situació:

“Puse todo esto en conocimiento del gobierno y al día siguiente fue detenido Maroto, trasladándosele en principio al Jaime I. Era lo menos que procedía hacer dada la gravedad de la provocación fascista llevada a cabo en circunstancias tan singulares”.

Morón ataca a la CNT i la FAI i culpa a la Revolució de la pèrdua de Màlaga:

“Sin entrar de lleno en el análisis de las causas y de los antecedentes de la derrota de Málaga, puedo afirmar de un modo rotundo, pues soy testigo de mayor excepción, que la caída de Málaga obedeció a una venta inicua, a una traición incalificable, abonada “ello es cierto” por la torpe actuación de las masas antifascistas, entretenidas, como todo el mundo sabe, en “hacer la revolución”.


Gabriel Morón (PSOE)

Gabriel Morón enviarà guàrdies de les JSU (joventuts unificades del PCE i el PSOE, organitzades per Santiago Carrillo), i soldats de la Marina a reprimir la CNT i la FAI, per tal de “liquidar el estado de anarquía reinante”:

“En ocasiones hube de cortar por lo sano y procedí con la máxima dureza. Se dictaron bandos draconianos y se logro libertar de esa plaga miserable a la capital y a los pueblos. He de consignar aquí que toda esa ingente labor de restablecimiento del orden público se llevo a cabo al principio, sin contar casi con medios materiales para ello. Con unos sesenta guardias de Asalto y 21 fusiles puestos en manos de excelentes camaradas, en su mayoría de las J.S.U. ¡ A estos magníficos antifascistas y después a los heroicos marinos de la infantería naval que me fueron enviados desde Cartagena, debo el haber mantenido mi autoridad y liquidado el estado de anarquía reinante”.

La condemna a mort de febrer de 1937 va ésser anul·lada i Maroto fou rehabilitat el març de 1938.

Després de passar pel Campo de los Almendros, fou reclòs amb Alomà al Campo de Concentración de Albatera.
Maroto, que havia estat acusat de “feixista” per socialistes i comunistes, fou brutalment torturat per militants de Falange a l' immediata postguerra i condemnat a mort i finalment afusellat per les autoritats franquistes, el 12 de juliol de 1940.


No hay comentarios:

Publicar un comentario