Extracte del documental "Celuloide colectivo" en el qual Joan Mariné (llavors operador de càmera afiliat a la CNT i posteriorment director de fotografia) explica com una representació d'una manifestació d'obrers concentrats a l'Avinguda Diagonal que s'enregistrava per a la pel·lícula "Aurora de Esperanza" fou dissolta per la força per la Guàrdia d'Assalt. La violència extrema amb la qual agrediren als actors i extres parla per sí sola.
La gran sorpresa dels policies fou quan descobriren les càmeres que enregistraven la pel·lícula i s'adonaren de la situació. Una anècdota que dóna compte de com les gastava la repressió estatal republicana fins i tot en plena Revolució Social. Posteriorment s'alternen intervencions sobre els Fets de Maig de 1937.
"La industria del espectáculo inicia un proceso de socialización con la llegada de la Revolución de 1936 poniendo bajo control directo de los trabajadores cines, teatros y music hall. Por primera vez en el mundo, una cinematografía se ponía a producir materiales informativos, siendo la guerra civil el primer conflicto armado que es cubierto por películas sonoras. Durante dicho período se producirán más de un centenar de películas y reportajes que consiguieron mantener la industria cinematográfica aún a pesar de las circunstancias. Mediante la reproducción de aquellos materiales y la intervención de historiadores de cine, directores y algún participante en la experiencia, este documental reconstruye las vivencias de la industria colectivizada del cine".
No hay comentarios:
Publicar un comentario