domingo, 30 de enero de 2011

Roc Llop i Convalia, anarquista de la CNT

"Los españoles antifascistas saludan a las Fuerzas Aliadas"
Alliberament de Mauthausen per les forces nord-americanes (USA), 1945

Roc Llop i Convalia (Miravet, 31 de desembre de 1908 – París, 15 d'agost de 1997) va ser un mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT. Fou empresonat després dels Fets del sis d'octubre de 1934 i, exiliat, el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Gusen-Mauthausen. A França fou redactor de la revista Terra Lliure.

Roc Llop va estudiar Magisteri a Tarragona i va exercir a Vallfogona de Riucorb. Durant la Guerra civil espanyola va exercir, també, d'inspector de primer ensenyament, època en la qual va col·laborar amb Josep Alomà. Va ser autor d'assaigs i articles sobre la renovació del sistema educatiu de la República.

A principis de 1939, la seva militància el va portar a l'exili, a la Catalunya del Nord, on després d'una estada als inhumans camps de refugiats va ser enrolat per l'exèrcit francès, ja en guerra amb l'Alemanya de Hitler, en una companyia de treballadors estrangers que va ser enviada a treballar en una fàbrica de Morhange i, després, a fortificar la famosa i inútil Línia Maginot. Ell i els companys del seu grup van caure a mans de la Gestapo al cor dels Vosges i van ser enviats a Gusen, el camp annex al de Mauthausen, on va romandre fins al seu alliberament el 1945. Llop, un home baix i prim, «físicament molt poca cosa», com recordarà anys després Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, hi va sobreviure, malgrat haver estat dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per ser gasejat. Va viure quatre anys en aquell infern, des del 1941 fins al 5 de maig del 1945, quan l'exèrcit nord-americà el va alliberar.

Un cop alliberat de Gusen, Llop es trasllada a París on s'implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats polítics. Dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. Continua la seva militància a la CNT a l'exili i és responsable de la biblioteca i la secretaria d'organització i finances. A partir dels anys 1960 promou l'edició de Terra Lliure, un butlletí dels catalans llibertaris. Durant aquests anys reprèn la seua tasca literària. Edita Poemes de llum i tenebra, amb el qual va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de l'exili de París de 1965. Nou anys després, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, Contes negres de les vores del Danubi, guanya un accèssit al Víctor Català dels Jocs Florals d'Amsterdam. Poc després publica en francès Mission ratée de l'homme sur terre. El 1986 publica Tríptic de l'amor i proses.

L'any 2008, en commemoració del centenari del naixement del poeta miravetà, Roc Llop i Convalia, l'Ajuntament de Miravet va organitzar una sèrie d'actes per tal de recordar i reivindicar la figura de l'escriptor, encara molt desconegut, però amb una important vàlua literària. L'objectiu del consistori era finalitzar el 2008 havent aconseguit que la societat conegués qui va ser Roc Llop i quina és la seva obra. A més, aquell mateix estiu es va publicar Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, obra guanyadora del XIIIè Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, que tracta de l'obra i de la vida de l'escriptor.

A Miravet podreu gaudir del seu poema Costa de Riago on Roc Llop recordava la seva infantesa a Miravet en aquesta pujada única amb el riu de fons. Si voleu gaudir d'aquest poema podeu anar a la mateixa Costa de Riago i llegir el poema, que el trobareu escrit en una placa a la paret en momòria a tant il·lustre poeta de Miravet:

El poema diu així:


Costa de Riago, amunt,
trescava, trescava.
Amb un feix de llenya al coll,
suava, suava.
Un per un els esglaons,
comptava, comptava.

El compte ja n'he perdut,
que la fatiga em guanyava.
Abans que arribés al foc,
la llenya ja m'escalfava.

El pare, vora del riu,
barbets i anguiles pescava.
La mare, a l'altre costat,
la roba dels rics rentava.

Amb la llenya que jo hi duc,
l'àvia el foc espavilava.
Jugant, jugant al carrer,
el cansament se'm passava.

Costa de Riago amunt, ...
un món d'infància passava.
Costa de Riago, amunt,
la de la vida muntava.
També el compte n'he perdut,
de pujada i davallada.

Pel noi que em porta el record,
l'home que ara sóc, canviava!

Roc Llop

No hay comentarios:

Publicar un comentario